Els veïns i veïnes del carrer Vallespir 25 estan passant per uns moments en què necessiten el suport de tots i totes els que vivim a barri de Sants. Des del col.lectiu de suport i solidaritat et convoquem a una reunió per tal d'organitzari preparar, entre tots i totes, alguna acció que ens permeti visualitzar el suport i solidaritat de tots els veïns i veïnes dels barris de Sants:
Dimarts 25 de novembre de 2008
A les 20:00 hores
Al Centre Social de Sants
(c/ Olzinelles, 30)
dimarts, 25 de novembre del 2008
dilluns, 24 de novembre del 2008
Divendres 28/11/08: Teatre a Can Vies en suport a Vallespir 25
Aquest divendres 28 de novembre a les 19.00h a Can Vies el grup de teatre de l’oprimit Teatreviesas fa una peça de teatre-foro sobre violència immobiliària i més en concret sobre el “mobbing” que es diu "La vida no es pot empaquetar". En aquesta peça veiem representades diferents conseqüències de la violència immobiliària i com aquestes oprimeixen a diferents personatges (destrucció dels barris, assetjament immobiliari, la desesperació de buscar pis, inmigració i precarietat laboral...) La peça en si dura 20 minuts i després es passa a realitzar un foro-debat, on es plantegen diferents preguntes (això passa? per què? podria algun personatge canviar les coses?); des de la intervenció del públic ( que passa a convertir-se a espect-actor) les opinions i propostes seran posades en escena per elles mateixes, substituint algun dels personatges tantes vegades com calgui. Contarem en aquesta ocasió amb la presència d'en Felip, un afectat directe de l'assetjament inmobiliàri al Barri de Sants (Vallespir 25), que ens podrà explicar de més a prop la seva situació actual.
Ens agradaria molt que vinguessiu a participar!!
Després hi haurà sopador i festeta-cabaret fins les 2h, a la que esteu invitadíssimes!
Agraïm la difusió!
+ informació sobre nosaltres: teatraviesas.blogspot.com
En el teatre convencional, els espectadors contemplen amb distància la acció dels actors o personatges, són observadors de les imatges que se li presenten. En el Teatre dels oprimits i les oprimides (T.O.) s’ ofereixen aquestes imatges per a destruir-les al moment i substituir-les per a altres; El públic passa de ser espectador passiu a ser espect-actor, participant actiu, creador, a estar disposat a intervenir. En el primer cas es tracta d’una acció fictícia que substitueix a la real. En el segon, la acció que es pressuposa, prepara i assaja la acció real, la que ens permetrà transformar la realitat que desitgem canviar.
En el teatre convencional, l’ actor obra en el meu lloc, però no en el meu nom. En el teatre de l’ Oprimit, tothom pot intervenir i la no intervenció ja és una forma d’intervenció. L’objectiu del T.O. no és arribar a un equilibri tranquil·litzador, sinó a un desequilibri que condueixi a l’acció. Transformant l’escena em transformo!
Ens agradaria molt que vinguessiu a participar!!
Després hi haurà sopador i festeta-cabaret fins les 2h, a la que esteu invitadíssimes!
Agraïm la difusió!
+ informació sobre nosaltres: teatraviesas.blogspot.com
En el teatre convencional, els espectadors contemplen amb distància la acció dels actors o personatges, són observadors de les imatges que se li presenten. En el Teatre dels oprimits i les oprimides (T.O.) s’ ofereixen aquestes imatges per a destruir-les al moment i substituir-les per a altres; El públic passa de ser espectador passiu a ser espect-actor, participant actiu, creador, a estar disposat a intervenir. En el primer cas es tracta d’una acció fictícia que substitueix a la real. En el segon, la acció que es pressuposa, prepara i assaja la acció real, la que ens permetrà transformar la realitat que desitgem canviar.
En el teatre convencional, l’ actor obra en el meu lloc, però no en el meu nom. En el teatre de l’ Oprimit, tothom pot intervenir i la no intervenció ja és una forma d’intervenció. L’objectiu del T.O. no és arribar a un equilibri tranquil·litzador, sinó a un desequilibri que condueixi a l’acció. Transformant l’escena em transformo!
dilluns, 10 de novembre del 2008
Comunicat ABS sobre Vallespir 25 i crisi
VALLESPIR 25: ESPECULACIÓ IMMOBILIÀRIA CONTRA JUBILATS DE RENDES BAIXES
QUÈ PASSA AL NÚMERO 25 DEL CARRER VALLESPIR?
Vallespir 25 és un edifici en règim lloguer des de fa més de 50 anys. Tots els seus inquilins són gent gran que han complert tota la vida amb les seves obligacions contractuals. El darrer mes de maig van denunciar que la propietària, a més d'inhibir-se de les seves obligacions i pressionar als veïns perquè deixessin l'edifici mitjançant diferents formes de coacció, els ha portat a judici perquè es declari estat de ruïna econòmica de l'habitatge, fet que comportaria la immediata rescissió dels contractes de lloguer sense cap indemnització. En les audiències prèvies, les dues parts han presentat proves molt divergents, tant que el jutge ha hagut de visitar l'immoble, i la sentència es preveu pròxima.
Sigui quina sigui la seva orientació, queda clar que Vallespir 25 és un més dels milers de casos de violència i especulació immobiliària que afecten a veïns i veïnes de la ciutat de Barcelona.
QUÈ PASSA A L'ENTORN DE L'ESTACIÓ DE SANTS?
Vallespir 25 es troba en un entorn susceptible d'afavorir el mobbing immobiliari. El Pla que triplicarà l'edificabilitat de l'Estació, amb les obres ja en execució, i convertirà el seu entorn en un punt neuràlgic del turisme i els negocis, està transformant acceleradament la composició humana, física i productiva d'aquest nucli antic de Sants. La pressió exercida per l'Ajuntament, les seves empreses mixtes i el capital privat, per a convertir els espais de vida en un actiu financer i productiu, assenta les bases per a l'actual guerra d'hotels contra cases. Vallespir 25 no s'entén sense el Tren d'Alta Velocitat, la "Torre Malaia", l'hotel AC Sants, o els centres comercials i els gratacels pendents de construir. Vallespir 25 no s'entén sense els enderrocs, efectuats o previstos, sense l'expulsió de llogaters o petits establiments.
La voracitat dels propietaris d'edificis s'ha vist alimentada per un projecte estratègic pel capital, que rebenta les vides de la gent del barri.
I QUÈ PASSA AMB LA CRISI?LA PRIORITAT, MANTENIR L'HABITATGE DIGNE I AMB PREUS ASSEQUIBLES.
A nosaltres, però, ens sobren els hotels i els gratacels, i ens preocupa que es destrueixi habitatge digne i a preu assequible. Ja és hora d'invertir les prioritats.
Durant aquests anys, el problema de l'habitatge a Barcelona ha estat menyspreat per l'Administració municipal. Lloguers elevats, hipoteques insostenibles, individus amb treballs precaris o aturats que no arriben a fi de mes; migrants obligats a viure en condicions lamentables; i, com a Vallespir 25, gent gran i famílies afectades per problemes de desnonaments i de mobbing. Situacions causades pel domini absolut d'un mercat immobiliari frenètic i abusiu, que ha convertit una necessitat bàsica en un joc de mans mercantil.
Malgrat la cruesa de la situació, des de l'Administració no s'ha fet política social d'habitatge perquè la bogeria immobiliària d'aquests anys li ha compensat la balança financera. Sota la lògica de camuflar aquest procés com una modernització i millora de la ciutat, s'han enriquit els bancs, les constructores i els promotors immobiliaris; s'ha malversat diner públic en projectes antisocials, i els veïns amb rendes baixes i mitges han vist empitjorar les seves condicions de vida.
L'actual crisi financera i immobiliària és un bon moment per a invertir aquestes polítiques neoliberals. No és el moment d'apuntalar financerament els bancs, sinó de redistribuir la renda entre la població destinant les partides a polítiques d'habitatge digne i assequible. Que paguin la crisi aquells que l'han generat amb la seva ambició i menyspreu cap a la justícia social.
És el moment d'aturar els plans urbanístics que destrueixen el barri, d'expropiar les obres paralitzades per la crisi, com les de l'antiga HAMSA del Miquel Bleach d'Hostafrancs, i destinar aquests espais a usos pel barri.
És el moment de dir en veu alta que aquest model de creixement econòmic insolidari és el que jugat amb les vides de la gent, com en el cas de Vallespir 25, i que tenim una oportunitat pràctica i concreta de solucionar una conseqüència del neoliberalisme que ens toca de prop.
Solidaritat amb el veïnat afectat per la violència immobiliària a Vallespir 25!Mobilitzem-nos perquè la crisi de l'especulació, la paguin els especuladors!
Properes convocatòries:
dissabte 15 novembre 17h plaça Catalunya
dissabte 29 de novembre 17,30 plaça Universitat
ASSEMBLEA DE BARRI DE SANTSNovembre del 2008
assembleabarrisants@gmail.com
http://www.barrisants.org/
QUÈ PASSA AL NÚMERO 25 DEL CARRER VALLESPIR?
Vallespir 25 és un edifici en règim lloguer des de fa més de 50 anys. Tots els seus inquilins són gent gran que han complert tota la vida amb les seves obligacions contractuals. El darrer mes de maig van denunciar que la propietària, a més d'inhibir-se de les seves obligacions i pressionar als veïns perquè deixessin l'edifici mitjançant diferents formes de coacció, els ha portat a judici perquè es declari estat de ruïna econòmica de l'habitatge, fet que comportaria la immediata rescissió dels contractes de lloguer sense cap indemnització. En les audiències prèvies, les dues parts han presentat proves molt divergents, tant que el jutge ha hagut de visitar l'immoble, i la sentència es preveu pròxima.
Sigui quina sigui la seva orientació, queda clar que Vallespir 25 és un més dels milers de casos de violència i especulació immobiliària que afecten a veïns i veïnes de la ciutat de Barcelona.
QUÈ PASSA A L'ENTORN DE L'ESTACIÓ DE SANTS?
Vallespir 25 es troba en un entorn susceptible d'afavorir el mobbing immobiliari. El Pla que triplicarà l'edificabilitat de l'Estació, amb les obres ja en execució, i convertirà el seu entorn en un punt neuràlgic del turisme i els negocis, està transformant acceleradament la composició humana, física i productiva d'aquest nucli antic de Sants. La pressió exercida per l'Ajuntament, les seves empreses mixtes i el capital privat, per a convertir els espais de vida en un actiu financer i productiu, assenta les bases per a l'actual guerra d'hotels contra cases. Vallespir 25 no s'entén sense el Tren d'Alta Velocitat, la "Torre Malaia", l'hotel AC Sants, o els centres comercials i els gratacels pendents de construir. Vallespir 25 no s'entén sense els enderrocs, efectuats o previstos, sense l'expulsió de llogaters o petits establiments.
La voracitat dels propietaris d'edificis s'ha vist alimentada per un projecte estratègic pel capital, que rebenta les vides de la gent del barri.
I QUÈ PASSA AMB LA CRISI?LA PRIORITAT, MANTENIR L'HABITATGE DIGNE I AMB PREUS ASSEQUIBLES.
A nosaltres, però, ens sobren els hotels i els gratacels, i ens preocupa que es destrueixi habitatge digne i a preu assequible. Ja és hora d'invertir les prioritats.
Durant aquests anys, el problema de l'habitatge a Barcelona ha estat menyspreat per l'Administració municipal. Lloguers elevats, hipoteques insostenibles, individus amb treballs precaris o aturats que no arriben a fi de mes; migrants obligats a viure en condicions lamentables; i, com a Vallespir 25, gent gran i famílies afectades per problemes de desnonaments i de mobbing. Situacions causades pel domini absolut d'un mercat immobiliari frenètic i abusiu, que ha convertit una necessitat bàsica en un joc de mans mercantil.
Malgrat la cruesa de la situació, des de l'Administració no s'ha fet política social d'habitatge perquè la bogeria immobiliària d'aquests anys li ha compensat la balança financera. Sota la lògica de camuflar aquest procés com una modernització i millora de la ciutat, s'han enriquit els bancs, les constructores i els promotors immobiliaris; s'ha malversat diner públic en projectes antisocials, i els veïns amb rendes baixes i mitges han vist empitjorar les seves condicions de vida.
L'actual crisi financera i immobiliària és un bon moment per a invertir aquestes polítiques neoliberals. No és el moment d'apuntalar financerament els bancs, sinó de redistribuir la renda entre la població destinant les partides a polítiques d'habitatge digne i assequible. Que paguin la crisi aquells que l'han generat amb la seva ambició i menyspreu cap a la justícia social.
És el moment d'aturar els plans urbanístics que destrueixen el barri, d'expropiar les obres paralitzades per la crisi, com les de l'antiga HAMSA del Miquel Bleach d'Hostafrancs, i destinar aquests espais a usos pel barri.
És el moment de dir en veu alta que aquest model de creixement econòmic insolidari és el que jugat amb les vides de la gent, com en el cas de Vallespir 25, i que tenim una oportunitat pràctica i concreta de solucionar una conseqüència del neoliberalisme que ens toca de prop.
Solidaritat amb el veïnat afectat per la violència immobiliària a Vallespir 25!Mobilitzem-nos perquè la crisi de l'especulació, la paguin els especuladors!
Properes convocatòries:
dissabte 15 novembre 17h plaça Catalunya
dissabte 29 de novembre 17,30 plaça Universitat
ASSEMBLEA DE BARRI DE SANTSNovembre del 2008
assembleabarrisants@gmail.com
http://www.barrisants.org/
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
